1. |
Quan cau el teló
03:51
|
|||
Despertes un dia entre tanta mentida
Captiu inconscient has llepat la ferida
d'esquenes a tot ofegat per la rutina que no vas triar
el somni innocent ha sigut assassinat
els crits d'esperança, la sed de venjança, t'han abandonat
Veus que camines i poc avances
veus que el present està ple d'enyorances
per un temps millor on tot pareixia més fàcil
La falsa medicina et manté adormida
resistir cada cop t'ha deixat malferida
Quan cau el teló passem al cos a cos
canviem la nostra història
acaba la funció, ens enfrontem al mur
que no ens deixa ser lliures
Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré
sobre les runes i la pols
serem la resistència front a un món, que es torna boig
Si mires cap a baix, si oblides on estàs
Si sents la veritat com un obstacle
si se'ns acaba el temps i si oblidem la gent
no hi haurà cap miracle que ens salve
Quan cau el teló passem al cos a cos
canviem la nostra història
acaba la funció, ens enfrontem al mur
que no ens deixa ser lliures
Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré
sobre les runes i la pols
serem la resistència front a un món, que es torna boig
Serem junts la resistència front al teló d’aquest món que es torna boig
Serem junts la resistència d'aquest món que es torna boig,
serem junts la resistència quan cau el teló
|
||||
2. |
Entre la foscor
04:00
|
|||
Saps que la nit està plena de mentides,
misteri, perill, seducció i evasives
la panxa ben buida, la copa ben plena
l'important és llevar-se la pena
Vacil•les perdut, derrotat i vençut
i de sobte observes algú
el rostre més pur, el repte més dur
la fera salvatge t'obri els ulls
Sent la teua pell, el teu alé, aprop de mi i dels meus pits
serem presa del desig, amaguem-nos sota un llit
je sens votre peau et voutre souffle très près de moi et de mes seins
que s'enteren els veïns, udolem fins el matí
I quan sents l'udol arriba la nit
I quan ve la nit, retrobes els instints
I entre la foscor, jaurem malferits
I entre la foscor, romandrem tranquils
Mai és massa tard per escapar
seré com un gat tot ple d'arraps
busquem els racons, busquem carrerons
un hort i la gespa fa de de matalàs
Amunt, avall, avall i amunt
quin gust dóna el teu cos nu
t'arranque la roba i em fas levitar
t'acarone les cuixes i no puc parar
Sent la teua pell, el teu alé, aprop de mi i dels meus pits
serem presa del desig, amaguem-nos sota un llit
je sens votre peau et voutre souffle très près de moi et de mes seins
que s'enteren els veïns, udolem fins el matí
I quan sents l'udol arriba la nit…
Saps que al matí següent res serà igual
però temps al temps i aquells ulls tornaran
recordes l'udol, recordes la nit
dolça i amarga, intensa i subtil
I quan sents l'udol arriba la nit…
|
||||
3. |
Dama Lluna
03:52
|
|||
Vas nàixer i vas créixer, vas desitjar conéixer
les bondats de les persones que les sendes voregen
buscant allò més pur, innocent i somiadora
Vas contemplar pels vidres els teus anhels més volguts
perduda la innocència va aparéixer la inquietut
creient en la virtut i en l'amor sense barreres
et vaig trobar ansiant, vivies esperant
I ara ja no freqüentes els estels
posseïda pel verí, no oblides Dama Lluna
que la vida és massa curta
i no hi ha cel ni infern
Excessivament prudent, no vas parlar amb l'estòmac
infeliç, massa conscient, ple de gent, vivies sola
incompresa per voler ser allò en que no creus
vivies sense estimar, estimaves sense viure
I ara ja no freqüentes els estels
posseïda pel verí, no oblides Dama Lluna
que la vida és massa curta
i no hi ha cel ni infern
Ara per fi freqüentes els estels,
avances com un riu, balles amb les muntanyes,
t'agites com les ones i els camins ja no et confonen
|
||||
4. |
||||
Cares estranyes, mirades i petjades de cossos quiets
somriures que s'amaguen
indiferència obtusa, ella no camina sola
ella corre, canta i vola, i es fa més gran amb les hores
i a sobre també saps que molt tu saps dels arraps
a les cares estranyes noves dels humans que no són gats
Saps que el verí és millor que la tortura
de dur sempre l'armadura rovellada sobre el pit
On estàs, qui eres? No vols pomes ni peres
Respires per costum, perquè t'ho va dir algú
perquè vas confondre un vidre amb un diamant en brut
Cares estranyes, ments allunades
Un manantial que rebrota fins l'alba
un despertar on l’amor és l'alarma
una caiguda a l'abisme de tu,
una batalla on es perga la calma
Un tren en marxa em recorre la esquena
La jarra del verí de la vida plena
No vull la xarxa per caure millor,
Vull que desborde la risa i la pena
No televisen la revolució,
La veritat va borratxa i de coca,
El consumisme és una religió
On l'ignorant sobreviu al masoca
No és plat de gust reconèixer que no,
Que no donem el perfil ni la talla
Hem volgut tant que hem perdut la raó
Que vinga algú i ens explique la falla
Cares estranyes, ments allunades
El crit de la tempesta, les llàgrimes de fang
germans de la foguera, esclaus alliberats
Cares estranyes, ments allunades
|
||||
5. |
Sense perdó
03:35
|
|||
Noble viatger, solitari un fred hivern
lliure rodamón, la teua pàtria és el teu cor
has crescut buscant creences i desig
per allò que no tenies, per allò que no volies
vas obviar la lluita, l’apatia era el dia a dia
Fem-los front sense perdó
no hi ha futur si no estàs tu
trenca amb tot, no hi ha consol
l'autocompassió és anticipar el dol
I si algun dia dubtes, no patisques
jo estaré al teu costat
La nostra força està en la nostra unió
Valenta companya, sembles trista i preocupada
sempre maltractada, el nostre crit és la teua ràbia
En la mentida eterna de promeses oblidades
t'han cosit la veu, vas patir la creu
que cremen els carrers, reconquerim les nostres cases
nosaltres construïm, nosaltres decidim
Fem-los front sense perdó
no hi ha futur si no estàs tu
trenca amb tot, no hi ha consol
l'autocompassió és anticipar el dol
I si algun dia dubtes, no patisques
jo estaré al teu costat
La nostra força està en la nostra unió
I si algun dia dubtes, no patisques
jo estaré al teu costat
La nostra força està en la nostra unió
|
||||
6. |
Insubmís
03:04
|
|||
Un bon home camina sol, per un poble que el creu boig
perquè ha derrotat la por que ofegava el seu cos
diu que els temors que apunten, són part de la partida
que si obeïm els jutges, no salvarem la vida
la gent sap que és fort
malgrat tenir ferides
d'aquells que el volen mort
per evitar que cride
Rebel•lar-se i no fugir, cavil•lava l’insubmís
enfrontant-se a l'opressor que l'explota cada nit
els temors no actuen, ell guanya la partida
desobeïrà els jutges i salvarà la vida
la gent sap que és fort
malgrat tenir ferides
d'aquells que el volen mort
per evitar que cride
Ja no ens val aquest present
de derrotes dels valents
i amb el canvi als nostres cors
vencerem amb foc la por
|
||||
7. |
||||
Amic, t'escric i cante perquè he vist
que els fantasmes del passat estan ací
i han vingut per quedar-se i esborrar tot el color
Vampirs, beguent la teua sang en un sospir
Sangria per cortesia del submís
La terra tremola i al cel ja ningú ens plora
Junts viurem esquena contra esquena
recolçats en la trintxera
veient com el món es crema
mentre la pluja aplega
i el fum ens ofega
al mal temps mala cara
perdurarem...
Amic, t'escric per dir-te que estem vius
Per bogeria cada dia resistim
la veritat es difumina i maleïm la nostra mentida
Florits, insoportable l'olor a podrit
i els fills d'aquesta terra avergonyits
la paciència s'esgota, s'esgarren la roba i la ràbia explota
Hem viscut mil batalles, històries per no dormir
Hem burlat la censura, l’usura de l’infeliç
Hem rigut tantes voltes per no voler plorar
Que s’aixequen les ànimes tristes és l’hora de la veritat
Junts viurem esquena contra esquena…
|
||||
8. |
Viurem
04:19
|
|||
Jo no me'n vull anar d'ací si és perquè m'obligueu
que m'agrada molt aquesta terra i no vull que la cremeu
que açò està ple de nits de rialles
d'amigues i amics, il•lusions i mirades
d'olor a pebrella i a mar
de música per conscienciar
Per damunt del foc
que crema les muntanyes
més enllà del mar
escampem la nostra veu
no hi haurà més plors
i amb força tornarem
Per damunt de tot viurem
Hi ha un grup de folk que ompli la plaça
mentre els rics s'avorrixen a casa
i amb quatre notes comença la dansa
del tio Canya que ha trobat les claus
Perquè alçàreu aquesta terra
mentre ploràveu pèrdues de guerra
tombarem este mur pedra a pedra
cridarem junts ben alt
Per damunt del foc
que crema les muntanyes
més enllà del mar
escampem la nostra veu
no hi haurà més plors
i amb força tornarem
Per damunt de tot viurem
|
||||
9. |
Seguirem el camí
03:23
|
|||
S'han acabat les nits on els trons
són un consol i la boira ha mort
A través del desert, guiats pels estels
continuem l'aventura, la batalla perdura
Més enllà dels dogmes s'inicia un nou relat
desobeir les normes, la moral i el pecat
apaguem els sorolls, arranquem els matolls
sense pressa escrivim un últim desig
Seguirem el camí sense cap pressa
alçarem el vol, no hi ha dolor
crearem el destí amb cada nou pas
seguirem el camí
Per sobre les ones creuarem oceans
el vent ens espenta per salvar la marjal
brolla l'esperança, hui el foc no crema
som allò que vibra, som naturalesa
Ja hi ha hagut prou autocensura
no hi ha horitzó, no hi ha mesura
fets i no paraules que òbriguen fronteres
mai és massa tard per trencar les cadenes
Seguirem el camí sense cap pressa
alçarem el vol, no hi ha dolor
crearem el destí amb cada nou pas
seguirem el camí
Seguim al camí malgrat la tempesta
creant nous destins sense cap pressa
i de nou tornem a alçar el vol
|
||||
10. |
||||
Em dol recordar que els fantasmes del passat
van caure per la gràcia dels que hui estan manant
No puc mirar avant si no crec en la gent
si no sé que per totes bufa sempre el mateix vent
La terra és del poble, dels que fem rodar el món
de les putes i els captaires, de l'obrer i el llaurador
que cride dama lluna, que bote l'insubmís,
adéu senyor alcalde, nosaltres ens aclarim
No voldria oblidar tot el mal que hem patit
si a canvi he de cantar front a un mur de silenci
qui vulga temps de pau que es prepare per donar guerra
el món no canvia sol, sense unió no hi ha victòria
Hei hei, respira amic,
la pluja ja ha arribat,
agafa aire i digues que
ja no tenim por,
fugim de la foscor,
retrobem el camí
i sense pressa alcem el vol
|
Streaming and Download help
If you like King Kong Boy, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp