|
1. |
|
|
|
|
Hem mudat la pell altra vegada
no vam voler deixar cap cadàver exquisit
hem domat el temps, res ens atrapa
sempre escapant, sempre fugint sobrevivim
Oh, oh-oh, sembla mentida, estem vius
Oh, oh-oh, sembla mentida
Al desert d'asfalt el sol es posa
creuem antigues runes, avingudes i camins
Aparquem els traumes, abracem el frenesí
sempre escapant, sempre fugint sobrevivim
Oh, oh-oh, sembla mentida, estem vius
Oh, oh-oh, sembla mentida, estem vius
Oh, oh-oh, sembla mentida, estem vius
Oh, oh-oh, sembla mentida
Mudem la pell, mudem la pell
mudem la pell, mudem la pell
Mudem la pell, sembla mentida
mudem la pell, sembla mentida
|
|
2. |
|
|
|
|
Més enllà dels murs, es sent olor a fum
entre la foscor al bosc palpita una llum
tan blanca i tan clara com un cop de neu,
tan freda que et crema el cor i et gela la veu.
I ahí ve, oh ahí ve,
el foc ja desperta
i arrasa el món sencer.
I l'incendi és inevitable.
I l'incendi és incontrolable.
Et crida, et tempta, vols deixar-te portar
volar com un fènix per sobre els oceans.
I ahí ve, oh ahí ve,
el foc ja desperta
i arrasa el món sencer.
I l'incendi és inevitable.
I l'incendi és incontrolable.
A les parets hi ha escrites
frases tan dolces i tristes
com un “t'estime i em dol”
I l'incendi és inevitable.
I l'incendi és incontrolable.
|
|
3. |
|
|
|
|
Fan a la tele una peli de James Dean
que agafa un cotxe sense rumb ni destí
pareix que siga Marlon Brando o Monty Clift
són fills de l'edén pecant al jardí
Tocant el cel amb la punta dels dits
a passes de gegant, rebel·lant-se al paradís
Tocant el cel amb la punta dels dits
va cavalcar el vent causant un remolí
El pobre xic no va arribar als vint-i-cinc
la seua estrella es transformà en meteorit
ara és una llegenda del cine del segle vint
igual que Marlon Brando i Montgomery Clift
Tocant el cel amb la punta dels dits
a passes de gegant, rebel·lant-se al paradís
Tocant el cel amb la punta dels dits
va cavalcar el vent causant un remolí
Oh James Dean
|
|
4. |
|
|
|
|
Mira, per ahí ve Sílvia,
sembla una actriu de la nouvelle vague
puja a l’oficina,
no té parella i que bé que està
gaudix quan passeja els matins
pel riu escoltant Janis Joplin,
a Billie Holiday
a Aretha Franklin.
Ella colpeja com la prota de Kill Bill
viatja en un cotxe conduït per Thelma & Louise
uh, que bé s'està així, sóc Alícia a través de l'espill
uh, que bé s'està així, uh, a través de l'espill
Sílvia, distinta Sílvia,
eterna escala de desig,
dolça, alliberada,
supervivent a un fals amor.
Vibra quan dilata les nits
cantant com Grace Slick,
fada, bruixa, nimfa i sirena.
Ella colpeja com la prota de Kill Bill
viatja en un cotxe conduït per Thelma & Louise
uh, que bé s'està així, sóc Alícia a través de l'espill
uh, que bé s'està així, uh, a través de l'espill
|
|
5. |
|
|
|
|
On estan aquelles primaveres
d'innocència interrompuda, on estan?
Naixeràs a la vora d'un vell mar,
creixeràs entre camps d'arròs i blat.
Faràs vídeos casolans disfressant-te amb antifaç,
canviaràs la veu, plantaràs un arbre amb les teues pròpies mans.
Seràs mar, oceà, seràs l'aigua torrencial
Seràs cau, seràs llar, seràs manta, seràs abraç
Seràs veu desobedient a les aules i al treball.
Aniràs al teatre a meitat vesprada i no saps quan tornaràs.
Seràs desenfrenament, atracció inusual
compraràs un cotxe, llogaràs un pis, tastaràs plaers prohibits.
Seràs mar, oceà, seràs l'aigua torrencial
Seràs cau, seràs llar, seràs manta, seràs abraç
seràs força, seràs pilar, seràs gran fins al final
On estan aquelles primaveres
d'innocència interrompuda, on estan?
Seràs gran, seràs gran
seràs gran fins al final.
|
|
6. |
|
|
|
|
Ei, sé que de sempre han dit
que la violència és perillosa
i que genera més conflicte
encara que no és delicte
quan la porra et colpeja al pit.
Ai, sempre el mateix esglai,
la incertesa en la cartera,
vindrà prompte una altra guerra
que s'emporte per davant
a un bon ciutadà?
Un grup de peixos grossos
s'ha fet amb tot el llac
si no ens deixen nadar
brandirem els arpons, aaah
Les filles de la tragèdia
lluitant buscant la pau
cegades pels guardians
qui vigila al vigilant?
Les filles de la misèria
cuidant-nos buscant la llum
controlades pel senyor
qui governa als governants?
Ei, sé que de sempre han fet
com si no passara res
quan algú es fa amb els diners
encara que sí que tanquen
al que furta un pa de res.
Ai, no t'ho perdonen mai,
la factura de la llum,
la pujada del lloguer,
el salari va baixant,
la gent es va exiliant
Un grup de peixos grossos
s'ha fet amb tot el llac
si no ens deixen nadar
brandirem els arpons, aaah
Les filles de la tragèdia
lluitant buscant la pau
cegades pels guardians
qui vigila al vigilant?
Les filles de la misèria
cuidant-nos buscant la llum
controlades per l'amo i senyor
qui governa als governants?
|
|
7. |
|
|
|
|
Sigil·losa,
presonera d'un ordre demencial
amb pilars de fang,
ideant un pla
per eixir de la fosa
esquivant paranys
la bèstia ressorgirà
Feroç, esperit irrefrenable
bella lluerna encisadora
Audaç, guerrillera ingovernable
luxuriosa arrebatadora
Valerosa,
despertant les feres del ramat
al primer ocàs,
prepara la contesa
contra l'amo
que les va engabiar,
l'animal esclatarà
Feroç, esperit irrefrenable
bella lluerna encisadora
Audaç, guerrillera ingovernable
luxuriosa arrebatadora
La bèstia brama
La bèstia brama
Feroç, esperit irrefrenable
bella lluerna encisadora
Audaç, guerrillera ingovernable
luxuriosa arrebatadora
|
|
8. |
|
|
|
|
Vaig dir d'anar al nord i va respondre
“potser, potser.”
Va dir “millor el sud” i vaig respondre:
“potser, potser”.
Ah, vaig dir mig vacil·lant demà al matí marxem.
Ah, porta't el banyador, anem cap al bon temps.
Si tu vols anem cap al sud,
recuperem el temps perdut
no és massa tard, tot està per vindre
amic meu, sense nostàlgia brolla la màgia.
Anem amb autoestop en un Ibiza
i una amiga de Gandia.
Una constel·lació flamant ens mira,
ens guia, ens cuida.
Ah, la llum ens desperta, són les 8, fa calor
Ah, fem un parell de fotos, tens un halo misteriós.
Si tu vols anem cap al sud,
recuperem el temps perdut
no és massa tard, tot està per vindre
amic meu, sense nostàlgia brolla la màgia.
|
|
9. |
|
|
|
|
Anit vas ser el camí
hui eres petjada borrosa
refugi de solitud,
reflex de llum cegadora
vas absorbir el meu cos
vaig perdre el seny i la calma
i ara que veig que no estàs
sent el meu llit com tremola
Voldria ser com un roure i aguantar
terratrèmols, huracans i la gelor de l'alba
tombar el mur que m’envolta i que m’atrapa
i que les fulles de tardor inunden la ciutat
No vull però em costa.
No vull oblidar com fantasiejar.
No m’importaria tornar-te a trobar.
No vull però vull tornar a estimar,
sóc un trapezista i prepare el gran salt.
Voldria ser com un roure i aguantar
terratrèmols, huracans i la gelor de l'alba
tombar el mur que m’envolta i m’atrapa
que les fulles de tardor inunden la ciutat
Les fulles de tardor a la ciutat
|
|
10. |
|
|
|
|
Has sentit la pluja al coll
amagant-te entre els balcons,
una gota cau al cor
amagat sota els pulmons.
Prens un glop d'un bon café,
fots un mos a un plat picant,
bicicleta i tarongers
quan al vespre bufa el vent.
Tronen les campanes en el poble
volen les ofertes del mercat
Hi ha qui necessita poc (un llibre, una foto, la llum de migdia)
Hi ha qui vol recórrer món (dormir al mig d'una vall tranquil·la)
Hi ha qui balla i mai es cansa (un swing, un reggae, una sardana)
Carretera amb un amic
confessant-vos els pecats,
en el cotxe van sonant
cançons dels Beatles i Lou Reed.
Podria ser tan senzill
com mirar-lo als ulls i dir
que tens ganes de passar
junt a ell tota la nit.
Suaument entre cuixes fines
suaument t’estimula derretir-te
Hi ha qui necessita poc (un llibre, una foto, la llum de migdia)
Hi ha qui vol recórrer món (dormir al mig d'una vall tranquil·la)
Hi ha qui balla i mai es cansa (un swing, un reggae, una sardana)
|
|
11. |
|
|
|
|
Hem arribat al cim més alt de la muntanya,
i ens hem quedat mirant la mar.
Agafa'm fort, anem espai per la baixada
si no vols que caiguem rodant.
Farem la senda divertida i més amena
parlant de tot menys de treball,
jo imitaré la veu d'algun actor d'humor
tu contaràs anècdotes picants
Si em murmures a l'oït em poses la pell de gallina
Si em fregues amb els dits de dalt a baix, de baix a dalt
Quan arribem a casa et pegues una dutxa
mentre prepare un bon sopar.
Bevem cervesa i vi, fa fred per ser abril,
la gent ja dorm, no parles massa fort.
Ho fem sobre el sofà, rematem la feina al llit
i amb tot el cos encara humit caiguem rendits.
El temps que vivim es l'únic que tenim
la lluna hui ens protegix de les penombres
Si em murmures a l'oït em poses la pell de gallina
Si em fregues amb els dits de dalt a baix, de baix a dalt
Oh, si em parles a l’oït
Oh, si em fregues amb els dits
|
|
12. |
|
|
|
|
Torna a casa després d’anys
sense resposta
Es sent còmode i estrany,
tendre i fort
Ell vol destapar-se i eixir,
sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal,
l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,
i ara irradia colors.
Ell vivia acatxant el cap,
tot era fragilitat
escollir deixar-se portar
li ha dut la tranquil·litat
Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi
quan aplega prop del mar aterra al port.
Plouen gotes dolces d'amor,
lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives,
sense trampa ni cartró, ni enyor
a una altra vida anterior.
Ell vivia acatxant el cap,
tot era fragilitat
escollir deixar-se portar
li ha dut la tranquil·litat
i ara respira, i ara imagina,
i ara somriu tota plena de vida.
|
released February 14, 2017